Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985). Per una Universitat Catalana

Presentació del llibre

Fotografia de la presentació del llibre. D’esquerra a dreta: Teresa Cabré, Albert Balcells, Maria Teresa Ferrer, Jordi Carbonell i Josep Massot.

Durant la major part de la seva història, els Estudis Universitaris Catalans serviren per a donar als estudiants de la Universitat de Barcelona, fora del seu recinte, aquells ensenyaments relacionats amb la cultura catalana que restaven exclosos d’aquell centre oficial. Els Estudis Universitaris Catalans mantingueren una estreta relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, encara que tingueren una funció docent, que no era l’específica de l’IEC. Com veurà el lector, compartiren gran part del mateix personal. Pels Estudis Universitaris Catalans passaren personalitats que en serien no sols futurs professors, sinó també futurs membres numeraris de l’Institut d’Estudis Catalans. Els Estudis Universitaris Catalans ja no existeixen. L’Institut d’Estudis Catalans sí. Els primers nasqueren tres anys abans que el segons i, amb una interrupció de sis anys, es referen el 1942, al mateix temps que l’IEC, sota el règim franquista i duraren fins als anys vuitanta del segle XX. Es tracta d’una història llarga sobre la formació i la renovació de generacions successives de l’elit intel·lectual catalana. A més, entre el 1961 i el 1985, els Estudis Universitaris Catalans, al mateix temps que continuaven les seves classes durant el curs acadèmic, organitzaren els cursos d’estiu de cultura catalana per a estrangers, per on passaren bona part dels actuals professors catalanòfils de diverses universitats europees i americanes.Aquest llibre és, en certa manera, complementari de la Història de l’Institut d’Estudis Catalansque van publicar Albert Balcells, Enric Pujol i Santiago Izquierdo en dos volums entre el 2002 i el 2007.Entrevista a Albert Balcells sobre la publicació del llibre. Diari Ara.

Catalan Historical Review, núm. 2

S’ha publicat en línia el número 2 de la revista Catalan Historical Review, editada per la Secció Històrico-Arqueològica en anglès i català. [+]

Congrés Internacional sobre Martí l’Humà

Per tal de commemorar els 600 anys de la mort del rei Martí l’Humà, la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) organitza entre els dies 31 de maig i 4 de juny de 2010, a la seu de l’IEC, el congrés internacional «Martí l’Humà, el darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp».
Tríptic

Inscripció oberta fins el 21 de maig de 2010

Formulari
Continua llegint

Jornada de l’Any Vicens Vives «Vicens Vives, més enllà de l’historiador»

La Secció Històrico-Arqueològica organitza la Jornada: «Vicens Vives, més enllà de l’historiador»

Data: dijous 18 de febrer de 2010, de 18.00 a 20.30 h.
Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47 de Barcelona).

Video
: podeu veure la sessió a la Videoteca

Programa:

Presentació, a càrrec d’Albert Balcells, membre de l’IEC i director de l’Arxiu de l’IEC.

L’acadèmic i la seva evolució ideològica, a càrrec d’Enric Pujol, professor de la UAB.

L’editor i les diverses connexions polítiques, a càrrec de Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics

L’historiador i la seva escola en el context hispànic, a càrrec d’Antoni Simon, membre de l’IEC i catedràtic de la UAB.

— Col·loqui i taula rodona.

Aquesta jornada s’emmarca dins dels actes que s’organitzen en commemoració de l’Any Jaume Vicens Vives.

Francesc Eiximenis, el context i l’obra d’un gran pensador català medieval

La Presidència de l’Institut d’Estudis Catalans organitza un cicle de conferències els dies 16 i 17 de desembre de 2009 amb motiu del sis-centè aniversari de la mort de Francesc Eiximenis, que porta per títol «Francesc Eiximenis, el context i l’obra d’un gran pensador català medieval». L’historiador Antoni Riera, membre de la Secció Històrico-Arqueològica, n’és el coordinador.

Presentació de llibre

El dimarts 8 de setembre de 2009 es presenta l’obra Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona, fascicle número 15 del Corpus Internacional de Marques d’Àmfora, editada a cura de Cèsar Carreras Monfort i de Josep Guitart i Duran, membre de l’IEC. L’obra ha estat editada per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

L’acte tindrà lloc a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, al Conjunt Monumental de la plaça del Rei, s/n, de Barcelona a les set del vespre.

El llibre Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores del Pla de Barcelona és el resultat d’un projecte de publicació de les marques d’àmfora dels diferents municipis romans de Catalunya que duu a terme l’Institut d’Estudis Catalans com a participant del projecte Corpus international des timbres amphoriques de la Union Academique Internationale. En aquest cas, Barcino I és el volum 15 d’aquesta col·lecció internacional, i el segon llibre del projecte de l’IEC, després del realitzat sobre Baetulo. A diferència d’altres llibres de la col·lecció, el llibre Barcino I no tan sols fa una publicació sistemàtica i estandarditzada de totes les marques d’àmfora trobades a les excavacions del Pla de Barcelona distingint si són d’origen local o forani, sinó que intenta reconstruir el context arqueològic i històric al que pertanyen aquests segells epigràfics. Per això, s’ha convidat a estudiosos i arqueòlegs que treballen en l’entorn de la Barcino romana per tal de reconstruir les evidències d’establiments rurals del Pla de Barcelona i de les terrisseries documentades. En concret, s’ha destinat un espai monogràfic a les excavacions de les dues darreres terrisseries trobades a la zona suburbana, a l’actual Mercat de Santa Caterina i al carrer Princesa, 21. Algunes d’aquestes produccions s’ha dubtat si eren de procedència local o si provenien d’altres de les rodalies, i per això s’ha fet un estudi arqueomètric monogràfic. Donat que les àmfores produïdes en les terrisseries locals contenien vi, s’ha analitzat també les evidències de viticultura a la ciutat, sobretot pel que fa a premses i altres instal·lacions vinícoles. A més a més s’ha combinat aquesta informació amb les d’arqueomorfologia i pol·líniques que es disposen per reconstruir l’antic paisatge del Pla. Finalment, com que les marques fan referència a personatges, s’ha volgut vincular aquests noms abreujats amb personatges de l’epigrafia lapidària i topònims de cartolaris medievals que semblen incloure noms d’antigues propietats romanes fossilitzats (fundi i praedia).