Albert Balcells. Cataluña ante España. Los diálogos entre intelectuales catalanes y castellanos, 1888-1984. Lleida: Milenio, 2011 – 205 p.

Per damunt —però no al marge— de la confrontació política, hi ha hagut intel·lectuals catalans i intel·lectuals de parla castellana que han sabut tractar d’establir o de restablir un diàleg ineludible en el marc de les seves col·lectivitats. Aquest diàleg ha estat sempre necessari per a superar els prejudicis i les falsedats que han dificultat l’esforç de comprensió i de justícia que les passions i els interessos creats han contrarestat pel que fa a l’encaix de Catalunya a Espanya. El diàleg entre Menéndez Pelayo i Rubió i Lluch; entre Maragall i Unamuno i Giner de los Ríos; entre Riba i Ridruejo i altres contactes més amplis, de caràcter col·lectiu, són l’expressió d’aquell Guadiana d’un fil que va arribar a ser tràgicament trencat per la Guerra Civil, però que periòdicament s’ha anat restablint sense aconseguir un èxit ple en l’àmbit polític, però sense que es pugui ignorar la seva existència i, fins i tot, la seva confluència. Des de la penúltima dècada del segle xix fins al penúltim decenni del segle xx, aquest llibre ofereix una panoràmica històrica sobre un diàleg entre les elits que avui, certament, no passa pel seu millor moment.