Presentació
Presentació de llibres
El proper dijous 17 de setembre a les set del vespre, a la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, es presentaran els llibres Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió (Institut d’Estudis Catalans, 2014) i Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna (Casa Velázquez, 2015).
A l’acte hi intervindran Antoni Simon (IEC, UAB), Joan Peytaví (IEC, UPVD) i els historiadors i editors de les obres Enric Pujol i Oscar Jané.
Presentació del llibre Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època, d’Albert Balcells
Data: Dimarts 5 de novembre a les 19 h
Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans
Presentarà el llibre el senyor Vicenç Villatoro, escriptor i director de la Fundació Institut Ramon Llull i hi intervindrà l’autor del llibre, el senyor Albert Balcells. Presidirà l’acte l’Il·lm. Sr. Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Presentació del llibre La Universitat de Barcelona i el Parlament de Catalunya durant la Guerra Civil de 1936, d’Albert Balcells
Data: Dimecres 18 de setembre a les 19.30 h
Lloc: Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès (planta baixa)
La presentació serà a càrrec de Jordi Casassas, catedràtic de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Presentació de l’Epistolari grec, d’Antoni Rubió i Lluch
Catalan Historical Review, núm. 3
S’ha publicat en línia el número 3 de la revista Catalan Historical Review, editada per la Secció Històrico-Arqueològica en anglès i català. [+]
Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985). Per una Universitat Catalana
 Fotografia de la presentació del llibre. D’esquerra a dreta: Teresa Cabré, Albert Balcells, Maria Teresa Ferrer, Jordi Carbonell i Josep Massot. |
 Durant la major part de la seva història, els Estudis Universitaris Catalans serviren per a donar als estudiants de la Universitat de Barcelona, fora del seu recinte, aquells ensenyaments relacionats amb la cultura catalana que restaven exclosos d’aquell centre oficial. Els Estudis Universitaris Catalans mantingueren una estreta relació amb l’Institut d’Estudis Catalans, encara que tingueren una funció docent, que no era l’específica de l’IEC. Com veurà el lector, compartiren gran part del mateix personal. Pels Estudis Universitaris Catalans passaren personalitats que en serien no sols futurs professors, sinó també futurs membres numeraris de l’Institut d’Estudis Catalans. Els Estudis Universitaris Catalans ja no existeixen. L’Institut d’Estudis Catalans sí. Els primers nasqueren tres anys abans que el segons i, amb una interrupció de sis anys, es referen el 1942, al mateix temps que l’IEC, sota el règim franquista i duraren fins als anys vuitanta del segle XX. Es tracta d’una història llarga sobre la formació i la renovació de generacions successives de l’elit intel·lectual catalana. A més, entre el 1961 i el 1985, els Estudis Universitaris Catalans, al mateix temps que continuaven les seves classes durant el curs acadèmic, organitzaren els cursos d’estiu de cultura catalana per a estrangers, per on passaren bona part dels actuals professors catalanòfils de diverses universitats europees i americanes.Aquest llibre és, en certa manera, complementari de la Història de l’Institut d’Estudis Catalansque van publicar Albert Balcells, Enric Pujol i Santiago Izquierdo en dos volums entre el 2002 i el 2007.Entrevista a Albert Balcells sobre la publicació del llibre. Diari Ara. |
Catalan Historical Review, núm. 2
S’ha publicat en línia el número 2 de la revista Catalan Historical Review, editada per la Secció Històrico-Arqueològica en anglès i català. [+]
Presentació de llibre
El dimarts 8 de setembre de 2009 es presenta l’obra Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona, fascicle número 15 del Corpus Internacional de Marques d’Àmfora, editada a cura de Cèsar Carreras Monfort i de Josep Guitart i Duran, membre de l’IEC. L’obra ha estat editada per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
L’acte tindrà lloc a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, al Conjunt Monumental de la plaça del Rei, s/n, de Barcelona a les set del vespre.
El llibre Barcino I: marques i terrisseries d’àmfores del Pla de Barcelona és el resultat d’un projecte de publicació de les marques d’àmfora dels diferents municipis romans de Catalunya que duu a terme l’Institut d’Estudis Catalans com a participant del projecte Corpus international des timbres amphoriques de la Union Academique Internationale. En aquest cas, Barcino I és el volum 15 d’aquesta col·lecció internacional, i el segon llibre del projecte de l’IEC, després del realitzat sobre Baetulo. A diferència d’altres llibres de la col·lecció, el llibre Barcino I no tan sols fa una publicació sistemàtica i estandarditzada de totes les marques d’àmfora trobades a les excavacions del Pla de Barcelona distingint si són d’origen local o forani, sinó que intenta reconstruir el context arqueològic i històric al que pertanyen aquests segells epigràfics. Per això, s’ha convidat a estudiosos i arqueòlegs que treballen en l’entorn de la Barcino romana per tal de reconstruir les evidències d’establiments rurals del Pla de Barcelona i de les terrisseries documentades. En concret, s’ha destinat un espai monogràfic a les excavacions de les dues darreres terrisseries trobades a la zona suburbana, a l’actual Mercat de Santa Caterina i al carrer Princesa, 21. Algunes d’aquestes produccions s’ha dubtat si eren de procedència local o si provenien d’altres de les rodalies, i per això s’ha fet un estudi arqueomètric monogràfic. Donat que les àmfores produïdes en les terrisseries locals contenien vi, s’ha analitzat també les evidències de viticultura a la ciutat, sobretot pel que fa a premses i altres instal·lacions vinícoles. A més a més s’ha combinat aquesta informació amb les d’arqueomorfologia i pol·líniques que es disposen per reconstruir l’antic paisatge del Pla. Finalment, com que les marques fan referència a personatges, s’ha volgut vincular aquests noms abreujats amb personatges de l’epigrafia lapidària i topònims de cartolaris medievals que semblen incloure noms d’antigues propietats romanes fossilitzats (fundi i praedia).
Acte de presentació de la revista Catalan Historical Review
El dia 27 de maig de 2009 a les 12 del migdia tingué lloc l’acte de presentació de la revista Catalan Historical Review a la Sala Puig i Cadafalch de la Seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou presidit per Salvador Giner, president de l’IEC, i la presentació anà a càrrec d’Albert Balcells, director de la revista.
Aquesta és la primera revista d’història dels Països Catalans publicada per la Secció Històrico-Arqueològica íntegrament en anglès. De periodicitat anual, comptarà amb articles dels millors especialistes de cada àrea, els quals, en les seves aportacions, revisaran diversos temes de la historiografia catalana.
La revista s’edita en paper i en format electrònic de lliure accés a través del portal de l’Hemeroteca Científica Catalana.
Presentació d’El Costumari de Sant Cugat del Vallès
El dimarts 19 de maig de 2009 tindrà lloc la presentació d’El costumari del monestir de Sant Cugat del Vallès, publicat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.
L’estudi introductori i transcripció del Costumari són a cura d’Efrem E. Compte, el prefaci és d’Anscari M. Mundó. N’ha estat el curador Tomàs de Montagut.
L’acte tindrà lloc a les vuit del vespre al Museu de Sant Cugat – Monestir.
Per a més informació:
Museu de Sant Cugat – Monestir
08172 Sant Cugat del Vallès
Tel. 93 675 99 51
www.museu.santcugat.cat
En aquest enllaç podeu veure la crònica de l’acte, acompanyada d’un vídeo.